Autor Articles i estudis
25 Octubre 2019 a 12:00

Repensant la lluita contra la pobresa

Jordi Franch ADE UManresa-UVic// Foto UManresa

Jordi Franch ADE UManresa-UVic// Foto UManresa

Com cada any per aquestes dates, la Reial Acadèmia de Ciències de Suècia ha concedit aquesta setmana el premi Nobel d’economia, finançat pel Banc Central del país escandinau amb 800.000 euros. Els guardonats són Michael Kremer, Abhijit Banerjee i Esther Duflo, tots afincats a Boston. La francesa Duflo és la segona dona que guanya el Nobel d’economia, després de la nord-americana Ostrom, i amb 46 anys és la persona més jove a rebre aquesta distinció. Els tres economistes han lluitat per combatre la pobresa a escala mundial.

Uns 700 milions de persones viuen en extrema pobresa i un de cada tres infants pateixen malnutrició. Cada any, cinc milions d’infants menors de cinc anys moren de malalties que sovint s’haurien pogut prevenir o curar amb tractaments barats. I la meitat dels nens en el món encara deixen l’escola sense coneixements bàsics d’alfabetització i càlcul. La recerca dels guanyadors serveix per determinar, mitjançant investigació de camp i estudis experimentals, quines polítiques funcionen i quines no. Com a resultat d’un d’aquests estudis, més de cinc milions d’infants indis s’han beneficiat de programes educatius a les escoles, i també l’assistència sanitària preventiva s’ha introduït a alguns països.

En contra de tòpics molt estesos entre la població, l’ajuda oficial al desenvolupament no serveix per alleujar la pobresa del tercer món. Els guardonats proporcionen evidències de com els grans programes públics d’ajuda externa als països més pobres no són efectius, sinó contraproduents. L’ajuda al desenvolupament ha crescut notablement, però alhora la renda per càpita dels països africans no ho ha fet. Aquesta ajuda la paguen els pobres dels països rics i beneficia els rics dels països pobres, sovint dictadors corruptes que la utilitzen no pas en benefici dels més necessitats, sinó per oprimir la població i massacrar els dissidents. En el camp de l’educació, un dels problemes dels països pobres és l’absentisme dels professors. Duflo i Kremer varen demostrar que incrementar la despesa pública rebaixant la ràtio d’alumnes per professor era menys efectiu que assegurar la presència real del docent a l’aula. I que això últim es podia aconseguir amb un mitjà tan simple i barat com condicionant el cobrament del sou del professor a una selfie amb els alumnes al final de la jornada. No es tracta de gastar més, sinó de gastar millor. De manera similar, varen demostrar que programes cars de compra de llibres de text o de pagament del dinar a l’escola eren menys efectius que la desparasitació dels nens i nenes més desfavorits i amb menors recursos. Per tant, no sempre la inversió de més recursos addicionals es tradueix en millors resultats. Les reformes educatives que milloren la gestió de les escoles i adapten l’ensenyament a les necessitats dels alumnes són de gran valor i al mateix temps cost-efectives.

La malària causa 3 milions de morts anuals. El 91% de les defuncions es localitzen al continent africà i el 85% són nens i nenes que no arriben als 5 anys. Aquesta malaltia es transmet per picades de mosquits anòfels infectats i és curable si es diagnostica i es tracta correctament i immediatament. També l’ús de mosquiteres per dormir és un mètode efectiu per prevenir les picades dels mosquits. El problema de l’ajuda oficial és que moltes d’aquestes mosquiteres són robades a les duanes per funcionaris corruptes amb l’objectiu de fer vestits de núvies, que es venen a preus molt superiors. Altres mosquiteres també acaben reconvertides en xarxes de pescar. Els guardonats Duflo i Banerjee, casats i amb una filla en comú, proposen una lluita contra la pobresa basada en experiments concrets. En la lluita preventiva contra la malària, per exemple, ¿és més eficaç regalar mosquiteres o vendre-les a un preu baix, amb el supòsit que la gent pobre valorarà en molt el que ha pagat i ho acabarà utilitzant? Per donar-hi resposta, i com es fa en medicina, es divideix aleatòriament la població en dos grups homogenis. A un s’administra un tractament, però a l’altre no. Si, al final de l’estudi, el grup intervenció ha resultat menys infectat que el grup control, es pot concloure que la millora es deu al canvi introduït.

A Internet hi ha disponible una interessant conferència divulgativa (TED Talk) de Duflo, on explica els resultats d’aquests experiments aleatoris en la lluita contra la pobresa. A més de l’ús de les mosquiteres, la professora francesa també explica com implementar amb èxit una campanya de vacunes a l’Índia o com garantir l’escolarització dels infants africans. Els resultats són sorprenents i estan molt lluny de les receptes més ortodoxes i oficioses. Els governs i organitzacions com el Banc Mundial podrien alliberar molts recursos si tanquessin programes que han demostrat ser poc efectius, i obrissin noves línies d’intervenció. Els economistes premiats aquest any han jugat un paper decisiu en la reformulació de l’economia del desenvolupament.

Jordi Franch és doctor en Economia i professor dels estudis d’Administració i Direcció d’Empreses-ADE del Campus Manresa de la UVIC-UCC.

Switch to mobile version