Autor Articles i estudis
19 Abril 2018 a 18:00

La tuàtera, el rèptil dels tres ulls

ireneu tuàtera

foto: http://saragarcnav.blogspot.com

Quan parlem del tercer ull, la ment se’ns va automàticament -si no ets escatològic o estàs  en ple atac de migranya- al món dels xakres i les filosofies orientals. Aquest tercer ull, ens permetria connectar amb el món espiritual que ens envolta i trobar-nos amb nosaltres mateixos. Un, pot creure o no creure en l’existència d’aquest “tercer ull” ja que la seva existència frega allò paranormal associat a la glàndula pineal que tenim al cervell. No obstant això, aquest tercer ull existeix, és ben real i està científicament estudiat la seva existència en un simpàtic rèptil neozelandès: la tuàtera.

La tuàtera o tuàtara (Sphenodon spp.) És un curiós rèptil espinós carnívor que arriba a mesurar uns 80 cm de llarg, pesar 1’5 quilos i viure més de 110 anys, i que últimament està tenint èxit com a animal de companyia a les nostres latituds per causa del seu temperament dòcil. No obstant això, tot i assemblar-se físicament amb ells, no té res a veure ni amb llangardaixos ni amb iguanes, ja que són autèntics fòssils vivents, únics descendents d’una antiga família totalment independent de la resta de saures i que es remunta a més de 220 milions d’anys.

És justament per aquesta antiguitat i pel seu aïllament a les illes de Nova Zelanda que la tuàtera ha mantingut tot un seguit de característiques que l’enllacen directament amb alguns saures del Triàsic; una d’aquestes és l’existència sobre el seu crani d’un tercer ull que acompanya els dos ulls normals.

Aquest tercer ull, també conegut com a ull pineal, es troba just a sobre del cap de la bestiola, encara que a simple vista -i sobretot en l’etapa adulta- no es diferencia a primer cop d’ull d’una de les berrugositats que té sobre la seva escamosa pell. Tot sigui el dir-ho, en la seva etapa juvenil la presència d’aquest ull és més evident i si bé aquest ull no és exclusiu de les tuàteres -ja que es troben en infinitat d’altres petits saures i fins i tot en granotes- sí són els que més desenvolupat el tenen.

Al contrari del que es pugui pensar, aquest ull parietal disposa de tots els elements que disposa un ull normal, amb globus ocular, cristal·lí i retina com els altres, però el que no s’ha detectat és que tinguin un nervi òptic que connecti directament amb el seu petit cervell. Encara que, això sí, disposen fins i tot de partícules fotoreceptores amb les quals capten la llum solar i que entroncaria amb la seva funció real, més enllà del possible antic funcionament com a tercer ull funcional.

Els científics que han estudiat l’existència de l’ull pineal en tuàteres i altres petits llangardaixos, han arribat a la conclusió que aquest ull no funcional, té un paper molt important en la termoregulació dels seus cossos. A causa que els rèptils necessiten la llum del sol per escalfar la seva sang i entrar en activitat, el tercer ull faria com d’aparell fotoreceptor, desprenent una sèrie d’hormones que regularien la major o menor quantitat d’exposició d’aquests animals al sol. D’aquesta manera, aquest ull evitaria que l’animaló s’escalfés massa per una sobreexposició al sol.

En el cas dels humans, la glàndula pineal, que seria una estructura relicta del nostre desenvolupament a partir dels saures i que es troba entremig dels dos hemisferis cerebrals, tindria una funció similar al regular els cicles de son i el rellotge biològic del nostre cos. Així mateix, aquesta glàndula s’ha donat a relacionar amb l’existència del tercer ull humà per les religions i filosofies orientals com ara el taoisme o l’hinduisme.

En conclusió, més enllà de xakres i espiritualitats diverses, el tercer ull existeix com a tal en els saures i de forma residual en les espècies més evolucionades. Si no creu que l’ull pineal li vagi a connectar “amb la casa”, tingui en compte que a la seva simpàtica mascota sí que li és útil; amb això vull dir que, encara que vostè sigui un insensible, la seva mascota no ho és i ha de cuidar-la bé.

Al cap i a la fi, té un tercer ull que el vigila de prop.

Ireneu Castillo
@ireneuc

Switch to mobile version