Autor Cultura
23 Juny 2016 a 10:00

Revetlla de Sant Joan

Aquesta propera nit

Revetlla de Sant Joan // Imatge del web Wikimedia Commons

Revetlla de Sant Joan // Imatge del web Wikimedia Commons

Conjunt de celebracions que tenen lloc la nit del 23 al 24 de juny. La festa, que l’església cristiana va fer coincidir amb el naixement de Sant Joan Baptista, ha esdevingut una celebració marcada pel seu caràcter col·lectiu i socialitzador i que integra tot un seguit de costums i pràctiques sorgits de les diverses solemnitats paganes i els cultes vinculats al solstici d’estiu, amb motiu de l’arribada de la calor més intensa, caracteritzats per l’exaltació de la vida i l’amor. La festa té una riquesa ritual i simbòlica que poques festes posseeixen: el foc, l’aigua, les herbes, els misteris de la natura, el menjar, les cançons, les dites, el ball, les curacions i altres pràctiques configuren un dia de transformació de la realitat quotidiana, en què els elements que ens envolten prenen nous significats. Moments màgics en els quals tot és possible…

Una altra de les característiques de la celebració de la Nit de Sant Joan és, abans d’encendre la foguera, fer molt d’enrenou i soroll. En la majoria de casos aquest enrenou es fa a través de la utilització massiva de material pirotècnic, especialment petards, coets i trons que es fan esclatar per l’aire i per terra. Dies abans de la festa Nit de Sant Joan, pels carrers hi ha casetes habilitades exclusivament per a la venda d’aquest material pirotècnic. El costum de fer soroll abans d’encendre les fogueres i fer els banys rituals a l’aigua està relacionat amb la creença que fer-ho allunya els mals esperits. Per això, durant les primeres hores de la nit el soroll és eixordidor, però després va menguant poc a poc deixant pas a l’encís del foc i l’aigua.

Les fogueres de Sant Joan són piles desordenades d’andròmines velles i tot tipus de materials inflamables: mobles vells, caixes buides, escombres, papers, etc., així com llenya de tot tipus. N’hi de individuals, de col·lectives i de familiars. Tenen diferents noms segons on es facin: “fogueres” o “focs” són els més comuns, però també “festers”, “foguerons “o “gales” a Mallorca i Menorca; “galades” i “xerades” a certs indrets del Pirineu (Vall d’Àger); “barraques” al Priorat; “llamarides” a Oliana, etc. Les fogueres de Sant Joan, que no són construïdes per norma general de forma arquitectural o metòdica, tenen un marcat caràcter col·lectiu i socialitzador. Tant en la recapta de la matèria (tasca que en l’actualitat fan els més menuts) com en el tipus de festa que es desenvolupa al voltant del foc. Sovint es corona la foguera amb un ninot i al seu voltant es ballen danses col·lectives i concursos de saltar el foc. En aguns indrets, les fogueres han deixat de ser espontànies i fetes només amb andròmines i es realitzen de forma monumental en col·laboració amb artistes i constructors.

El costum de saltar per sobre d’una foguera la nit de Sant Joan prové d’una antiga creença, molt generalitzada, que el foc adquireix propietats terapèutiques i profilàctiques durant el periode de temps que va de Sant Joan a Sant Pere (el solstici d’estiu). Saltar per sobre de la foguera durant aquest temps aporta, doncs, protecció contra malalties i bona sort. El ritus té diverses variants segons on es faci. En alguns lloc s’ha de saltar la foguera diverses vegades, fins a set, mentre que en d’altres s’ha de fer de bracet amb la persona estimada per tal de consolidar la relació. Això si, tal i com diu el refrany, “el foc de Sant Joan s’ha de botar per davant, el foc de sant Pere, per darrere.”

Switch to mobile version