Autor Articles i estudis
27 Agost 2015 a 18:00

Amaxofòbia o el pànic a conduir un vehicle

88- amaxofobia

Si fem cas als anuncis d’automòbils, el fet de conduir és una sensació agradable amb la qual pots experimentar una sensació de llibertat i relaxació realment incomparable… encara que, quan et trobes atrapat en una cua de 10 km a la Ronda de Dalt i a la meitat d’agost, el romanticisme i l’idealisme dels anuncis se’ls ficaries al creatiu de torn per… la Ronda Litoral. Amb tot, encara que la realitat estigui a anys llum del que ens vol vendre el màrqueting automobilístic, la veritat és que el conduir un cotxe pot arribar a ser divertit i relaxant… sempre que t’agradi. I és que hi ha gent a la qual, no només no li agrada, sinó que fins i tot arriben a tenir una por atroç a agafar el cotxe, moltes de les vegades tot i tenir el carnet. Li passa a vostè? Doncs sàpiga que llavors pateix d’amaxofòbia.

Haver de creuar la Plaça Espanya de Barcelona en hora punta és el més semblant que hi ha a conduir pel caos circulatori de Bangkok. Cotxes, camions, motos, autobusos, taxis… creuant contínuament al ritme que marquen els semàfors i les diferents combinacions de trajectòria fan posar els pèls de punta al conductor més experimentat. Tant és així que, sabent-ho, els examinadors d’autoescola fan passar pel mig a les seves ingènues “preses” segons tinguin ganes o no de fer-los suspendre, ja que és pràcticament impossible creuar seguint correctament el codi de circulació. Aquesta pressió i sensació de caos incontrolable, sobretot en el cas de conductors novells, pot ser l’espoleta per desenvolupar una fòbia a la conducció que pot arribar a ser incapacitant per a una certa quantitat de la població. I hi ha més gent que la pateix del que sembla.

Més de 15.000 persones -de les quals el 87% són dones i el 13% homes-, segons els estudis, són les que pateixen a Espanya algun tipus greu de amaxofòbia. Una fòbia que està caracteritzada per atacs d’ansietat, suors, taquicàrdies, plors inconsolables i fins i tot d’autèntiques crisis de pànic que porten el conductor a negar-se en rodó a agafar un cotxe i, en el pitjor dels casos, fins i tot a no voler ni anar de passatger d’un automòbil. Algú podria pensar que mentre que utilitzin el transport públic, ja està tot arreglat, però tal com estan de mal estructurats, molts d’aquests afectats es veuen autènticament aïllats, ja que qualsevol tipus de transport privat és, per culpa d’aquesta fòbia, un autèntic tabú.

L’origen de l’amaxofòbia, segons els especialistes, prové d’una experiència traumàtica en relació a la conducció, ja sigui un accident o una mala experiència al volant. En ella, l’experiència prèvia condicionaria la nostra ment generant tot un seguit de pensaments negatius i catastrofistes a priori de la conducció, fent que exagerem els riscos i les conseqüències que es puguin derivar del fet de posar-se al volant d’un automòbil. Segons aquest patró, l’afectat, en pensar que ha de pujar al cotxe, que té la responsabilitat de la seva seguretat i de les persones que l’envolten i que, a més, no pot controlar al 100% els riscos provinents dels altres conductors, pateix un aclaparament tal que pateix la necessitat de fugir de l’escena. O el que és el mateix, no vol pujar a un vehicle ni fart de vi.

La solució és, com en tots aquests casos, de difícil aplicació, ja que es tracta de racionalitzar la por, veure la part bona de les coses i anar exposant a l’amaxofòbic poc a poc davant els seus traumes; fins i tot algunes autoescoles fan cursets per perdre la por a conduir. Això sí, com caiguin en mans d’algun destraler ficat a terapeuta conductual i l’exposició de nou sigui massa traumàtica, en comptes de tornar a gaudir de la conducció, l’afectat no podrà veure ni els cotxes del scalextric. Tot té els seus riscos, evidentment.

Total que la propera vegada que li doni un “yuyu” conduint i li vingui por a agafar el volant, no es sulfuri i recordi que, tal com està el trànsit avui en dia a les ciutats, passarà més temps parat que movent-se, amb la qual cosa els riscos de patir un accident greu, són pràcticament nuls. I això, per als que ens agrada conduir i odiem els embussos, sí que ens treu les ganes de conduir i ens posa els pèls de punta.

I molt!

-Ireneu Castillo-

Switch to mobile version