Autor Cinema, teatre i televisió
11 Març 2015 a 18:00

Amor a la burgesa

Un viatge en el temps

Albert Mora i Laia Piró en una escena de “A la burgesa”

Albert Mora i Laia Piró en una escena de “A la burgesa” // Imatge cedida pel Teatre Akadèmia (Foto: David Álvarez)

COMÈDIA MUSICAL D’ÈPOCA. Basada en una historieta d’Arthur Schnitzler. Direcció: David Pintó. Direcció musical: Dani Campos. Llibret i lletres de les cançons: David Pintó. Música: Dani Campos. Repartiment: Albert Mora i Laia Piró. Piano: Josep Farré. Violí: Ana Fernández Pellicer. Coreografia: Montse Colomer. Disseny d’escenografia: Jordi Bulbena. Disseny d’il·luminació: Xavier Gardés. Disseny vestuari: Míriam Compte. Caracterització: Núria Llunell. Comunicació: Xavier Vidal. Fotografia: Daniel Álvarez Guillem. Il·lustració: Maite Lafuente. Producció executiva: Jordi Vidal i Think Big.

Un cop més, l’espai del Teatre Akadèmia fa un viatge a la seva màquina del temps per transformar-se, en aquesta ocasió, en un escenari vienès de finals del segle XIX. Teló de vellut vermell, fons de paper pintat, música en directe, i una il·luminació col·locada a prosceni que projecta unes ombres – ara impensables – al fons de l’escenari.

Un disseny d’escenografia magistral i altament detallista, dissenyat per Jordi Bulbena, que permet a l’espectador sentir-se transportat automàticament a un altra època amb escriptoris retràctils de fusta de roure, plomes estilogràfiques, vestits llargs i de vol, armilles i mocadors de seda, guants, para-sols, barrets de copa, i pameles extravagants. En definitiva, tot un desplegament d’estil i de poder burgès minuciosament captat i reproduït en un teatre del segle XXI.

En aquest meravellós espai, perfectament distribuït per a crear els dos mons paral·lels dels protagonistes que s’acaben fonent de manera inexorable, David Pintó  i Dani Campos forgen una història divertida, àgil, i molt entretinguda a partir d’un relat curt del dramaturg i escriptor austríac Arthur Schnitzler. I no només això, sinó que a més la converteixen en una veritable opereta, amb composicions musicals pròpies que no obliden l’època actual i introdueixen algunes picades d’ullet a diversos musicals contemporanis.

La història d’amor que s’explica, potser no és la més original del món, potser n’hem sentit de similars, i fins i tot de més complexes, però les interpretacions de Laia Piró i Albert Mora la fan completament única. Amb una comicitat tremenda i una energia desbordant, Piró i Mora es posen a la pell de Josephine Weninger i Alfred Von Wilmers, dos burgesos avorrits de ser rics, que decideixen disfressar-se de gent vulgar per viure aventures a la Viena del segle XIX. Dues persones que acaben trobant l’amor de la seva vida l’un en l’altre sense saber el mutu engany en el que es troben. Una comèdia hilarant i esbojarrada, fantàsticament interpretada per Laia Piró, que es descobreix com a una mescla de la gràcia de Lloll Bertran amb la pulcritud anglesa de Julie Andrews; i Albert Mora, capaç de saltar àgilment i sense sotragades del monòleg còmic més despreocupat, al drama i el musical més precís.

Pel què fa a la tècnica vocal, cal mencionar una falta d’ús de ressonadors en ambdós actors. Si bé per moments eren capaços d’emetre un so enlluernador, sovint – sobretot en les parts dialogades – deixaven d’usar el suport i els ressonadors i, inevitablement escanyaven les cordes vocals fent molt complicat el retorn al cant. Possiblement tot fos causa dels nervis de l’estrena, no obstant això, degut a la complexitat evident de l’obra, caldria reforçar la gestió de l’aparell fonador per tal d’obtenir un so òptim d’unes veus meravelloses que, de tant en tant, es deixen sentir en tota la seva esplendor.

En definitiva, “A la burgesa” esdevé una altra de les peces reveladores de la temporada i del panorama teatral – i ara també musical – català. Un grup d’experimentats professionals s’han unit per fer el teatre que els agrada, per crear sense límits, per reproduir diferents mons, per fer comèdia, per entretenir els espectadors i fer-los passar una bona estona sense pretensions, amb la única voluntat de ser feliços junts durant una estona. Una iniciativa a la que el Teatre Akadèmia s’hi ha afegit sense pensar-s’ho dues vegades, demostrant un cop més la seva aposta pels projectes que desitgen explorar nous mons, i tal com manifesten al seu web, “harmonitzar totes les veus dels qui construeixen un espectacle”.

@anna_mestreseg

Switch to mobile version