Articles i estudis

Vajont, crònica d’una tragèdia anunciada

Vajont// Foto: Wikimedia Commons

Vajont// Foto: Wikimedia Commons

Amb l’assumpte de l’esfondrament del pont de Gènova s’està demostrant que les obres públiques, moltes de les vegades estan basades en la improvisació i la potineria dels organismes encarregats de la seva construcció i manteniment. Si a això sumem els tèrbols interessos econòmics subjacents en aquestes grans inversions, podrem arribar a comprendre què es pot formar quan les circumstàncies es posen totes en contra. La desgràcia del tren és un cas actual, però s’han donat exemples de tot tipus durant la història recent de la humanitat (veure Niça 1979, la història d’un tsunami). Un d’aquests exemples, per impactant i clamorós, es va produir també a Itàlia el 1963 -tenen un seriós problema amb les obres públiques en aquell país- quan un accident en una presa va produir uns 2.000 morts i va deixar a tots els responsables tècnics amb el cul a l’aire. Es tracta del desastre de la presa de Vajont.

El desastre de la presa de Vajont, dic ubicat als Pre-Alps italians a uns 100 km al nord de Venècia, és la típica història de pel·lícula apocalíptica americana, en la qual els bons saben que passarà una de grossa, però els dolents ho amaguen tot perquè si no, els s’aixafen el negoci. La tràgica diferència és que a les pel·lícules tot sempre acaba bé, i aquí la realitat no va agradar de proporcionar-nos un final feliç. Ben al contrari.

La història comença el 1957 quan la companyia SADE (Societat Adriàtica d’Electricitat) decideix fer una presa de doble volta a la vall del riu Vajont, la qual seria la presa més alta del món en el seu moment amb 261.6 m d’alçada. No obstant això, hi ha coses que si malament comencen, malament acaben, i si ja comencem amb que la vall estava coronada per la muntanya Toc, que en idioma friülà és la contracció de “patoc” (podrit), el que segueix no prediu res de bo .

Des d’un principi, els geòlegs i tècnics encarregats ja van determinar que l’embassament presentava problemes per corriment de terres, de manera que recomanaven no arribar fins a cert nivell d’aigua, ja que això podria provocar esllavissades que podrien afectar el pantà en si. Sigui com sigui, es coneixia que hi havia hagut antics corriments (veure Puigcercós, el corriment de terres que va partir l’església pel mig), però els estudis van determinar que eren estables i que no es veurien afectats per la pujada de les aigües. Les obres van continuar encara que tot apuntava en mala direcció.

Els repetits estudis geològics desfavorables van ser obviats, tot i que tots coincidien que es produiria un corriment massiu més aviat que tard. La diferència radicava en la velocitat de l’esfondrament; els més pessimistes creien que en el pitjor dels casos el lliscament produiria una onada de “tan sols” 20 metres, el que no seria problema per a ningú ni obstacle per seguir amb la construcció de la presa. La premsa es va fer ressò del tema i el 1959 la periodista Tina Merlin va ser jutjada per publicació de notícies falses, tendencioses i per alarmisme, en denunciar la tragèdia que semblava imminent. En aquest mateix any es van acabar les obres de la presa, i el 1960 es va procedir a fer les proves d’ompliment.

Després de la primera prova d’ompliment, que va omplir la presa a 3/4 parts, es va produir un primer lliscament del vessant de la muntanya Toc que “només” va afectar un volum de gairebé 1 milió de m3 de roca i que no es va considerar d’excessiva gravetat. Sigui com sigui, va aparèixer una esquerda a la mateixa vessant de dos quilòmetres de llarg que avisava que alguna cosa forta s’estava cuinant. La resposta dels tècnics va ser fer un túnel davant del possible lliscament que assegurés la connexió del riu amb la presa en cas d’ensorrament i que no negués els pobles riu amunt. Tot arreglat.

El 1962 es va efectuar un segon ompliment i els veïns van denunciar sorolls provinent de la muntanya, així com petits terratrèmols. La muntanya, com serp de cascavell, avisava de les seves intencions però els homes, sense fer-hi cas, les van ignorar i simplement van decidir no omplir més enllà de la cota 700 (el màxim s’assolia a la cota 722) per no forçar l’assumpte més del que tocava. No obstant això, una decisió administrativa va precipitar tot.

Al març de 1963, el govern italià va decidir nacionalitzar l’empresa SADE, la qual quedaria absorbida per l’empresa elèctrica pública ENEL. Els responsables de SADE, en aquesta situació, rebrien una compensació per la venda de la presa en funció de la capacitat de la mateixa, de manera que no obtindrien els mateixos diners si Vajont tenia hàbils fins a la cota 700 que si la tenien més alta. Es va decidir fer una tercera prova de càrrega fins a la cota 715, tenint en compte que amb aquests 15 metres de més, l’embassament triplicava el volum d’aigua embassada.

En arribar a la cota 710, els símptomes de despreniment es van fer perillosament evidents, de manera que es va decidir desembassar l’aigua per fer baixar el nivell, però les persistents pluges ho impedien. A les 22.39 h del dia 9 d’octubre de 1963, 250 milions d’ m3 de roca van lliscar pendent avall a una velocitat de 100 km/h xocant amb l’embassament pràcticament ple produint la catàstrofe.

La bestial envestida -detectada pels sismògrafs de tota Europa- d’un volum de roques equivalent a gairebé dues vegades l’aigua que cap al pantà de Sau, i a semblant velocitat, va produir una onada d’uns 240 metres d’alt que va inundar el poble de Casso, ubicat a la riba contrària a més de 200 metres per sobre del nivell del llac. El desplaçament d’un volum semblant d’aigua va fer que una onada de 40 metres es desplacés riu amunt arrasant els pobles que allí es trobaven, així com una onada de 100 m que es va dirigir riu avall.

Aquest formidable tsunami (veure Big 95, el tsunami que va arrasar el llevant espanyol), va saltar per sobre de la presa -la qual increïblement va resistir el cop- i es va precipitar per l’estret canó de sortida cap a la vall del riu Piave, davant del qual es trobava el poble de Longarone. Localitat que va rebre primer la ona expansiva de l’aigua en moviment i posteriorment la massa aquàtica incapaç en la seva inèrcia de prendre el gir que havia d’haver fet en circumstàncies normals. Longarone va ser esborrat del mapa. Literalment.

Diversos pobles, tant riu amunt com riu avall, es van veure destruïts per la brutal riuada, amb un balanç d’unes 2.000 persones mortes (de les quals només es van poder recuperar 1.500 cossos) i unes pèrdues econòmiques incalculables.

Després del succés, el govern italià va iniciar una investigació que va portar a nombrosos responsables tècnics i administratius de l’obra a la banqueta (un, fins i tot es va suïcidar), encara que, com sol ser massa habitual, van ser castigats amb ploma d’oca, perduts en la subjectivitat de si era o no era previsible l’ensorrament i -segons els afectats- per implicacions directes amb la màfia. Sigui com sigui, el màxim encausat, l’enginyer Alberico Biadene va acabar sent condemnat a 5 anys de presó quan l’acusació demanava 21, condemna que, per més inri, va quedar reduïda a 3 per mala salut de l’imputat.

La conclusió del cas no va arribar fins a l’any 2000 (37 anys després de la tragèdia!!) quan els tribunals italians van dictar finalment que les indemnitzacions per als afectats havien de ser pagades a parts iguals per ENEL, Montedison -propietària de SADE- i per l’Estat Italià, donant carpetada a un dels episodis més vergonyosos i tràgics de la història de l’obra pública al món.

-Ireneu Castillo-
@ireneuc


Tots els articles i estudis

Vajont// Foto: Wikimedia Commons

Vajont, crònica d’una tragèdia anunciada

Articles i estudis 16 agost 2018 a 18:00 0 comentaris

Articles i estudis

Llegir més ›
juan juncosa AMIC//Foto Juan Juncosa

100 programes

Articles i estudis 14 agost 2018 a 18:00 0 comentaris

Articles i estudis

Llegir més ›
Grup Reecerca Cancer pulmó imim// Foto: José Cano

L’antiinflamatori Roflumilast podria revertir la caquèxia en malalts amb MPOC greu

Articles i estudis 12 agost 2018 a 12:00 0 comentaris

Articles i estudis

Llegir més ›
efecte bronzejat natural //Foto: bellezaactiva amic

Com aconseguir un efecte bronzejat natural, sense sol ni autobronzejador

Articles i estudis 11 agost 2018 a 12:00 0 comentaris

Articles i estudis

Llegir més ›
Lloret 1979 incendi forestal// Foto: http://vicenticoaa.blogspot.com

Lloret 1979, memòria històrica d’un dels incendis forestals més tràgics

Articles i estudis 10 agost 2018 a 12:00 0 comentaris

Articles i estudis

Llegir més ›
juan juncosa//Foto: amic

Cansat

Articles i estudis 7 agost 2018 a 18:00 0 comentaris

Articles i estudis

Llegir més ›
Grup Recerca cancer colon IMIM//Foto: Josep Cano

Identifiquen una peça clau per frenar un subtipus de càncer de còlon i recte

Articles i estudis 5 agost 2018 a 12:00 0 comentaris

Articles i estudis

Llegir més ›
tendències recollit //Foto:Bellezaactiva amic

Les tendències de cabell més fresques per l’estiu més càlid

Articles i estudis 4 agost 2018 a 12:00 0 comentaris

Articles i estudis

Llegir més ›
Metro serie 600 a Vilapiscina//Foto:http://arxiuhistoric.blogspot.com

La Línia II, la pionera però frustrada línia de Metro Sense Conductor de Barcelona

Articles i estudis 2 agost 2018 a 18:00 0 comentaris

Articles i estudis

Llegir més ›
juan juncosa AMIC//Foto Juan Juncosa

Lluita interna

Articles i estudis 31 juliol 2018 a 18:00 0 comentaris

Articles i estudis

Llegir més ›

Més articles i estudis