Autor Articles i estudis
9 novembre 2018 a 12:00

La reina Victòria i la transcendent epidèmia de hemofília entre les cases reials europees

0 Flares 0 Flares ×
Reina Victoria //Foto:Wikimedia Commons

Reina Victoria //Foto:Wikimedia Commons

Un dels temes polítics que més polèmica han generat en els últims temps és l’encaix de la monarquia dins de les estructures democràtiques de poder modernes. I és que això de que algú tingui la direcció de l’Estat per ser Déu graciós, quan una de les màximes dels Drets Humans és la igualtat de tots els homes (i dones, no em siguin primmirats) entre si, resulta, si més no, xocant. No obstant això, les diferents monarquies europees, ja siguin per tradició, per glamur o per imposició, han aconseguit que aquesta figura romanent de l’època en què els països eren propietat personal dels seus reis (veure La curiosa hipoteca de l’emperador Carles I d’Espanya) es mantingui encara en primer pla. Sigui com sigui, un dels arguments que utilitzen els contraris al manteniment de la monarquia és que pràcticament totes les corones europees estan emparentades com a fruit de segles de casoris entre familiars pròxims, amb els problemes físics que tot això comporta. Un exemple d’aquests desordres, per greu i transcendent, ho va produir la Reina Victòria d’Anglaterra la qual, sense saber-ho, va produir una epidèmia d’hemofília que va acabar per afectar diverses cases reials europees.

El fet que quan et fas una ferida i et surt sang, es talli al cap de pocs minuts (sempre que no t’hagis portat un bon tall, és clar) és una cosa que, per normal, ja ho donem per fet. No obstant això, aquest gest automàtic per a qualsevol, no ho és tant per a les persones que pateixen d’hemofília, ja que elles tenen un defecte en la sang que les impedeix la coagulació correcta en cas de patir alguna ferida oberta. O dit d’una altra manera, que si els concursants de Masterchef fossin hemofílics, ja haguessin hagut diversos morts, perquè el que és lleu per qualsevol (un tall preparant la ceba per al sofregit), per a aquests malalts és greu, quan no directament mortal, per causa de la seva impossibilitat d’aturar de forma natural la més mínima hemorràgia.

L’hemofília, per tant, és una malaltia molt greu que posa en seriós risc la vida de les persones, ja que ningú està lliure de fer-se una ferida en qualsevol moment, o el que és pitjor, de patir ferides internes que no puguin ser aturades de forma ràpida i contundent. I de la crueltat d’aquesta afecció genètica recessiva que es diu que transmeten les dones, però pateixen els homes, no s’escapen ni les cases reials europees, les quals a causa d’estar emparentades entre si, a més dels regnes, s’han passat els gens encarregats de transmetre l’hemofília. El més graciós és que, en tota família que es produeix una història d’aquestes, hi ha un “individu zero” a partir del qual es transmet la malaltia, i en el cas de les monarquies del Vell Continent, s’ha detectat que el tal primer individu va ser, ni més ni menys, que la Reina Victòria d’Anglaterra. El rar de l’assumpte és que no hi ha constància de cap afectat d’hemofília anterior a ella. D’on va sortir el gen llavors?

Si bé hi ha diversos tipus d’hemofília segons el factor de coagulació “espatllat” (A, B, C o D), tots tenen en comú que es produeixen per un error genètic present en el cromosoma X de la persona. Així d’aquesta manera, els homes, en tenir els cromosomes XY, desenvoluparan la malaltia si el seu cromosoma X està afectat, però les dones (en ser XX), només la desenvoluparan si tenen dos cromosomes afectats, però no ho faran si només un ells porta l’error genètic. No obstant això, les dones que només tenen un cromosoma X “infectat” -recordar que no és una infecció, sinó una fallada genètica-, tot i no desenvolupar la malaltia, sí que poden transmetre’l als seus descendents, i és per això que es diu que el pateixen els homes, però ho transmeten les dones. En el cas que ens competeix, la Reina Victòria, que portava el gen de l’hemofília de classe B, no la va patir, però sí que la va transmetre… per a desgràcia dels hereus de les cases reials britànica, prussiana, russa i espanyola .

La Reina Victoria (1819-1901), com he comentat abans, no va patir la malaltia, però sí que la va transmetre, per la qual cosa significa que va rebre l’hemofília en herència dels seus pares. No obstant això, no hi ha cap antecedent hemofílic entre els seus avantpassats, per la qual cosa… o bé Victòria va patir la mutació de “novo” (és a dir, que se li va produir espontàniament a ella sola) o bé el seu pare, el príncep Eduard de Kent, tenia una cornamenta que rigui vostè de la fira de l’arbre. Això significaria que la Reina Victòria seria bastarda per fecundació de la seva mare “Made in Pica en Flandes” per part d’un hemofílic. Sigui com sigui, la reina britànica portava el “regalet” inclòs en els seus gens… i vaja si ho va passar!

Així les coses, dels 9 fills que va tenir (5 noies i 4 nois), dues dones van ser transportadores (Alícia i Beatriu) i un dels nois va patir la malaltia, en concret, el menor, Leopold, Duc d’Albany, que va morir d’una caiguda de poca importància, però que li va produir hemorràgies internes que van acabar per ser letals als 30 anys d’edat. Evidentment, cap dels tres es va quedar l’hemofília per a ells i Beatriu i Alicia la van armar grossa en els seus respectius descendents.

Alícia va tenir 7 fills, dels quals 3 també portaven el gen hemofílic: Irene (que l’hi va encolomar a dos dels seus fills, hereus de Prússia), Frederic d’Hesse (que es va morir als 3 anys en caure des d’una finestra) i Alix, més coneguda per ser l’esposa del tsar Nicolas II (veure Khodinka 1896, quan fam i postureig es van unir mortalment), la qual va traspassar l’hemofília possiblement a dues de les seves filles i, sobretot, al seu fill Alexei, el tsarevitx. Hereu reial que mereix un capítol a part, ja que en patir la malaltia amb tota la seva virulència, qualsevol cop li produïa dolorosíssimes i greus hemorràgies. Això va produir que la seva mare Alix (més coneguda com Alexandra Feodorovna) busqués refugi en la medicina de l’època (els metges atracaven l’Alexei a aspirines, per calmar-li el dolor) i en personatges foscos com Rasputín, que va aconseguir millorar-lo -en eliminar les aspirines del seu tractament sense saber-ho va eliminar l’efecte anticoagulant de les aspirines-, creant una gran inestabilitat política que va desembocar en la Revolució Russa. L’assassinat de tota la família reial va acabar amb la transmissió de la corona i, de forma col·lateral, del gen de l’hemofília.

Per la seva banda, Beatriu, va passar la seva càrrega hemofílica a 3 dels seus 5 fills: Dos homes, Leopold (mort amb 32 anys durant una operació de genoll) i Maurici (mort amb 23 anys durant la I Guerra Mundial) i la tercera, Victòria Eugènia, coneguda per haver-se casat amb Alfons XIII de Borbó i haver transmès la malaltia a dues dels seus 7 fills, més concretament a Gonzalo (mort amb 19 anys el 1934 dessagnat després d’un petit accident de trànsit) i a Alfonso Pío, Príncep d’Astúries (mort el 1938 amb 31 anys, en similars circumstàncies al seu germà Gonzalo). Cap altre germà va donar senyals de patir la malaltia, de manera que els descendents reials espanyols d’Alfons XIII no han mostrat símptomes d’hemofília fins avui -Gonzalo i Alfonso eren oncles avis de l’actual Felip VI.

En conclusió, que la consanguinitat fruit de mantenir “pur” durant generacions un estament totalment obsolet i fora de tota lògica democràtica actual, curiosament s’intenta contrarestar incorporant material genètic que no tingui res a veure amb el que li dóna sentit, és a dir, el seu dret de sang (veure Pingelap, l’illa del blanc i el negre). Sigui com sigui, el cas de l’epidèmia de hemofília transmesa entre les famílies reials europees és un exemple de com, per molt que hi hagi nostàlgics que vegin els beneficis de mantenir una institució com la monarquia, la lògica del mestissatge tant biològic com a polític i com a social, donen la raó a qui la veu una càrrega inútil i prescindible per a qualsevol Estat.

La vida avança pel seu mestissatge, no per la seva puresa.

Tinguem-ho en compte.

Ireneu Castillo
@ireneuc

0 Flares Twitter 0 Facebook 0 Google+ 0 LinkedIn 0 Pin It Share 0 Email -- 0 Flares ×