Autor Articles i estudis
27 setembre 2018 a 15:00

El Montseny, la porta d’entrada de l’esquí a Espanya

0 Flares 0 Flares ×
Montseny//Foto: foto és de http://www.fotonatura.org

Montseny//Foto: foto és de http://www.fotonatura.org

Durant els freds dies d’hivern, en què les neus fan la seva presència pel litoral català i l’atmosfera està estranyament neta, Barcelona pot gaudir amb la visió al lluny dels cims nevats del Montseny. Aquest massís que es troba a 50 km en línia recta de la Ciutat Comtal i s’eleva fins als 1.712 m d’altitud (veure Comet 4: Tragèdia al Montseny), per la seva altura i la seva proximitat al mar, que li proporciona humitat a mansalva, destaca per una verdor impròpia del món mediterrani i per la quantitat de neu que és capaç d’acumular quan el blanc meteor fa acte de presència per aquestes terres. Neu que fa que, quant caiguin 4 flocs, el Montseny s’ompli de “domingueros” barcelonins en processó, àvids de fer la seva tòpica guerra de boles i el seu més tòpic encara ninot de neu. No en va s’ha convertit en un dels Parcs Naturals més populars de Catalunya. No obstant això, el que molta gent no sap és que, justament aquestes muntanyes barcelonines van ser les pioneres, allà per l’any 1909, en la introducció de l’esquí a Espanya. Ni els Pirineus, ni Sierra Nevada, ni els Pics d’Europa … el Montseny.

A la fi del segle XIX i principis del XX, la societat europea es va veure sacsejada per una nova moda que acabaria per arribar a tots els racons del planeta: l’esport. Moure’s, suar, obtenir la millor forma física per, així, millorar la salut de les persones a costa de practicar tot tipus de jocs individuals o d’equip, es va convertir en una afició de masses, creant-se una gran quantitat de clubs i agrupacions dedicades a la promoció de l’activitat física. A Barcelona (i Catalunya en general), on l’associacionisme està molt arrelat, una de les activitats que més “addictes” va trobar va ser l’excursionisme i van ser justament excursionistes del Centre Excursionista de Catalunya (CEC) els que, després de contactar amb alpinistes europeus, van quedar enlluernats pels esports d’hivern que se celebraven als Alps. El pas següent va ser obvi: per què no portar l’esquí i els seus derivats a casa? El coneixement de les muntanyes, la neu que s’acumula (de vegades diversos metres) i, sobretot, la seva proximitat a la capital va fer decidir a aquests pioners que el millor lloc per fer els seus primers passos en el món de l’esquí serien els cims del Montseny. Era l’any 1908.

Així les coses, els excursionistes després importar de Suïssa divers equipament d’esquí (esquís, trineus, raquetes, piolets…) absolutament impossibles de trobar a Espanya, van començar a organitzar excursions a les muntanyes nevades més properes a Barcelona, on poder practicar tant l’alpinisme com l’esquí. Hem de comptar que, encara que els cims del Montseny estiguin a uns 60 km de la Ciutat Comtal, les comunicacions no són com en l’actualitat, que trigues menys d’una hora en plantar-te allà, sinó que desplaçar-se fins al Turó de l’Home (cim culminant del massís) podia portar-te tot el dia. En aquestes condicions, acostar-se al Pirineu era una proesa, ja que encara no estava construïda tota la línia de tren fins a Puigcerdà (encara no arribava ni a Vic) i les carreteres eren poc menys que camins de carro.

Sigui com sigui, durant el gener i febrer de 1909, es van organitzar sortides al Montseny (Matagalls i Santa Fe) i al Pirineu més proper a Barcelona (Núria i Ulldeter -veure El Ter i la seva desembocadura de posar i treure) on es van anar “viciant “cada vegada més en l’esquí i donant a conèixer aquest tipus d’activitat innovadora que, si bé a Europa estava molt estesa, era una autèntica desconeguda a casa nostra. Vici que va portar als integrants de la secció d’Esports de Muntanya del CEC a organitzar el 21 de març de 1909 el primer campionat d’esports d’hivern documentat: el Primer Concurs Català de luges (trineus).

El concurs va ser tot un èxit. Més d’un centenar de persones (7 d’elles dones -això de la igualtat de gènere no estava molt en voga), entre participants, periodistes i curiosos, es van plantar el dia dels fets a la part alta del cim del Matagalls (1.697 m) i, des d’allà, es van fer els diversos descensos en trineu. Segons expliquen les cròniques, el dia esplèndid, la neu acumulada i l’organització, que va marcar el circuit d’un quilòmetre pel qual els 28 inscrits (tots homes, és clar) van lliscar muntanya avall, van propiciar l’èxit sense precedents d’aquella convocatòria. Sants Mata, amb 1 ’15 “, i Albert Santamaria, amb 1′ 15,5″, van ser el primer i segon classificats respectivament en aquella primera jornada històrica.

Tan exitòs va ser el resultat d’aquella experiència, que es va decidir repetir el concurs a l’any següent i en el mateix emplaçament. No obstant això, tot i publicitar àmpliament el 2n Concurs Català de luges el qual prometia ser un altre gran èxit, l’esdeveniment no va poder dur-se a terme per manca de neu. I és que, malgrat que els cims del Montseny són capaços d’acumular fins a dos metres de neu, les nevades són molt irregulars, duren poc i les temperatures no són prou baixes com perquè es mantinguin durant un temps prolongat. Això va fer que, davant la millora de les comunicacions amb el Pirineu i la generalització dels Esports d’Hivern, aquests s’anessin practicant cada vegada més a les zones on la climatologia assegurés la permanència de la neu i, amb ella, de les activitats relacionades amb l’esquí, oblidant-se (no sense un punt de resignació) de les pioneres i properes alçades del Montseny.

Amb tot, cada vegada que el Turó de l’Home s’aixeca vestit amb la seva blanca capa, les ànimes de la gent de l’àrea metropolitana de Barcelona no queden indiferents. I és que, per molt que l’escalfament global hagi convertit aquest espectacle de la natura en quelcom cada vegada més rar (veure Glaceres pirinenques, la lenta mort de les nostres glaceres domèstiques), per molt que el clima no permeti tenir una estació d’esquí a seus cims, el Montseny és, i continuarà sent, una de les muntanyes màgiques de Catalunya.

Ireneu Castillo
@ireneuc

0 Flares Twitter 0 Facebook 0 Google+ 0 LinkedIn 0 Pin It Share 0 Email -- 0 Flares ×