Autor Societat
13 març 2018 a 15:00

L’hivern ha estat pluviomètricament irregular i globalment el més plujós des de 2010

0 Flares 0 Flares ×

Termomètricament normal a bona part del País

pluviometria hivern 2017-18

L’hivern del 2018 (mesos de desembre, gener i febrer) es pot qualificar de termomètricament normal al conjunt del país, tot i que amb algunes excepcions que presenten una clara zonificació nord-sud. L’hivern ha resultat fred al Pirineu, Prepirineu i punts del litoral i prelitoral Nord i Central, mentre que es pot qualificar de càlid a bona part de les Terres de l’Ebre, punts del litoral i prelitoral Sud i Central i de l’altiplà de la Segarra. Cal esmentar el contrast entre un gener càlid i un febrer marcadament fred.
Pel que fa a la pluviometria, ha estat irregularment distribuïda a nivell espacial i temporal. Els extrems sud i nord-est han recollit força menys precipitació que la mitjana, tal com va succeir durant la primavera, estiu i tardor passats, de manera que acumulen un any de clar dèficit pluviomètric. A l’altre extrem, el Pirineu i Prepirineu, sobretot el seu vessant nord, i també tota la conca del Llobregat, han rebut precipitació que excedeix àmpliament la mitjana climàtica. La major part del Principat ha enregistrat valors de precipitació semblants o per sobre de la mitjana, de manera que cal parlar, malgrat les excepcions, d’un hivern majoritàriament plujós. El dèficit de precipitació hivernal dels darrers anys fa que el 2017-2018 hagi estat, en termes globals, el més plujós des del 2009-2010, el qual encara és el més plujós de la darrera dècada en alguns punts. El mes de febrer ha contribuït particularment a aquest balanç estacional plujós, seguit del gener. Desembre, en canvi, va ser força sec, a excepció del Pirineu.
 
Hivern termomètricament normal a bona part del país
 
L’estació ha estat normal a la major part de Catalunya, amb valors de temperatura mitjana molt semblants als climàtics corresponents. Les excepcions s’han donat als extrems nord i sud del país, on l’hivern s’ha de qualificar de càlid i fred, respectivament. Cal destacar que l’anomalia de temperatura, tant la positiva com la negativa, no ha estat gaire elevada. Les anomalies més altes, superiors a +1,0  °C, s’han donat a punts del litoral i prelitoral Sud i Central, en especial al Baix Ebre i Montsià, i també a la mateixa ciutat de Barcelona. Les més baixes, allà on l’hivern ha estat més fred, s’han donat al Pirineu, sobretot a zones altes del sector occidental, al Prepirineu, i a punts del litoral i prelitoral Nord i Central.
Un gener i febrer ben diferents
El balanç termomètric final de l’hivern ha estat el resultat de tres mesos en què la temperatura s’ha comportat de forma ben diversa, en especial el gener i febrer (figura 2). L’hivern 2017-2018 va començar amb un desembre que es pot qualificar de normal o fred en general, tret de punts de les terres de l’Ebre i de la ciutat de Barcelona, on va resultar càlid. Al gener, en canvi, i com a conseqüència del desplaçament del corrent en jet al sud de la seva posició habitual, la temperatura va estar clarament per sobre dels valors mitjans climàtics a gran part de Catalunya, i el mes va resultar el més càlid o dels més càlids de les darreres dècades a punts del litoral Central, de Ponent, del prelitoral Sud i a les Terres de l’Ebre. Per contra, el febrer ha estat un mes clarament fred a Catalunya, i molt fred al Pirineu, als punts més elevats del Prepirineu, i al massís del Port.
Pluviometria molt contrastada
 
L’hivern de 2017-2018 ha estat ben contrastat pel que fa a pluviometria, encara que de forma general s’ha de qualificar de plujós. Els sectors que han presentat un dèficit pluviomètric més acusat respecte dels valors mitjans se situen al nord-est i al sud del país. A comarques com el Montsià, el Baix Ebre, la Ribera d’Ebre, la Terra Alta, així com a l’Alt i Baix Empordà o el Maresme, la precipitació recollida ha significat només entre un 30% i 60% de la mitjana climàtica de l’estació.
Després dels darrers hiverns, que han presentat un clar dèficit de precipitació en el conjunt del país, aquest ha resultat, de forma global, el més plujós des del 2009- 2010, particularment al Pirineu occidental i a l’àrea de la conca de Llobregat.
A la taula 1 es mostren les dades de precipitació superior a 250 mm enregistrades a les EMA i les estacions de la Xarxa d’Observadors Meteorològics (XOM) gestionades per l’SMC:
Nom de l’estació
Comarca
PPT (mm)
Lac Redon (2.247 m)
Val d’Aran
812,7
Certascan (2.400 m)
Pallars Sobirà
735,7
Espot (2.519 m)
Pallars Sobirà
535,7
Bonaigua (2.266 m)
Pallars Sobirà
524,2
Sasseuva (2.228 m)
Val d’Aran
505,0
Vielha
Val d’Aran
437,3
Ulldeter (2.410 m)
Ripollès
405,1
Malniu (2.230 m)
Cerdanya
401,0
Tavascan (XOM)
Pallars Sobirà
370,1
Boí (2.535 m)
Alta Ribagorça
365,1
Cadí Nord (2.143 m) – Prat d’Aguiló
Cerdanya
346,2
Salòria (2.451 m)
Pallars Sobirà
331,4
Sant Joan de l’Erm (1.720 m) (XOM)
Alt Urgell
320,3
Gisclareny
Berguedà
298,6
Núria (1.971 m)
Ripollès
296,9
Viu de Llevata (XOM)
Alta Ribagorça
295,9
el Port del Comte (2.316 m)
Solsonès
290,5
Viladrau
Osona
290,4
Vallirana
Baix Llobregat
278,2
el Port del Comte (1.813 m) (XOM)
Solsonès
271,2
Santuari de Queralt
Berguedà
262,0
Alinyà
Alt Urgell
260,4
la Vall de Bianya (XOM)
Garrotxa
257,8
Busa – Guilanyà (XOM)
Solsonès
253,7
la Vall d’en Bas (XOM)
Garrotxa
252,2
Desembre sec en general, gener irregular i febrer plujós
 
Aquest balanç final de l’hivern és el resultat de tres mesos en què la precipitació ha estat per sobre dels valors climàtics corresponents al Pirineu occidental, en especial els mesos de gener i febrer, i al vessant nord de la serralada (figura 5). Així, al desembre, el desplaçament de l’anticicló Atlàntic al nord de la seva ubicació habitual va provocar una situació de bloqueig del flux atlàntic que va afavorir el pas de fronts amb direcció nord-oest a sud-est, que va afavorir la precipitació al Pirineu, però no a la resta del país, on va resultar molt sec en conjunt.
Al gener la precipitació va presentar una distribució molt irregular, essent un mes sec a l’extrem nord-est i sud-oest del país, i fins i tot molt sec al delta de l’Ebre, on el dèficit pluviomètric ja era molt marcat. En canvi, va resultar normal o plujós a la resta de Catalunya, i molt plujós a la conca del Llobregat, sud del Maresme, massís del Port i Pirineu.
Però ha estat el mes de febrer, un dels mesos climàticament sec a Catalunya, el què més ha contribuït al balanç final de l’estació. Febrer s’ha caracteritzat pel pas de diverses pertorbacions, algunes de caràcter atlàntic, i d’altres procedents de l’interior del continent europeu, que ha deixat grans quantitats de precipitació a àmplies zones del país, resultant molt plujós en conjunt, i en especial a les parts més elevades del Pirineu occidental, on els gruixos de neu han estat també molt destacats.
Irradiació solar inferior a la mitjana
 
Els valors d’irradiació solar han estat inferiors als valors normals a pràcticament tot el territori, i de manera molt marcada a punts del nord-est i l’extrem nord-occidental. Aquest balanç ha estat el resultat del pas de pertorbacions direcció nord-oest a sud-est del mes de desembre, i en menor mesura, al gener, que han afectat sobretot al nord del país. Però ha estat el febrer, amb el pas de nombroses pertorbacions, tant de caràcter atlàntic com mediterrani, el què més ha contribuït a aquests valors finals
0 Flares Twitter 0 Facebook 0 Google+ 0 LinkedIn 0 Pin It Share 0 Email -- 0 Flares ×