Autor Societat
18 febrer 2015 a 15:30

Dimecres de cendra, la Quaresma ja ha arribat i la gresca s’ha acabat

2 Flares 2 Flares ×

Reflexió i penitència durant quaranta dies abans de Pasqua

Vella Quaresma // Imatge del web de la xarxa educativa de Catalunya xtec.cat

Vella Quaresma // Imatge del web de la xarxa educativa de Catalunya xtec.cat

Pels cristians, el Dimecres de Cendra marca l’inici de la Quaresma, que és el període de quaranta dies abans de Pasqua que assenyala el calendari litúrgic cristià per preparar-se per Setmana Santa i que acaba el Diumenge de Pasqua. La duració de la Quaresma té l’origen en el simbolisme del número quaranta, que es considerava símbol de plenitud. Així, quaranta dies són els que va durar el diluvi, els dies que van passar Moisès i Elies a la muntanya, o els dies que va dejunar Jesús al desert.

L’objectiu de la Quaresma és establir un període de reflexió i penitència en el qual els cristians tinguin temps de preparar-se per a la celebració de la Pasqua. Tradicionalment també es practicava el dejuni i l’abstinència i era habitual la prohibició del consum de carn i ous, sobretot els divendres.

Imposició de la cendra

Imposició de la cendra

Antigament, aquest dia es portava els pecadors públics al temple on se’ls sotmetia al ritu d’imposar la cendra. Amb el temps, molts cristians s’uniren per humilitat als pecadors públics, i així aquest ritu va passar a tots els fidels. La cendra ha de ser imposada al cap en forma de creu mentre el sacerdot pronuncia les paraules: “Recorda, home, que ets pols, i en pols has de tornar“, com a símbol de caducitat de la condició humana i signe penitencial. Segons la tradició, la cendra s’ha d’obtenir a partir de la cremació dels llorers i palmons beneïts el Diumenge de Rams de l’any anterior.

Hi havia el costum, molt estès a Catalunya, i a molts altres indrets de l’estat, de sortir aquell dia a la tarda a fer una berenada al camp, on després es feia l’enterrament de la sardina. En alguns municipis, nois i noies acompanyats pels mestres, colles de menestrals i colles de dones –especialment modistes— anaven al camp o a la muntanya a fer una berenada. Al vespre, pagesos i menestrals plegaven més aviat de la feina per canviar-se de roba, fer un sopar més extraordinari que de costum i anar al cafè a esperar amb expectació el ball de Dimecres de Cendra, que donava per acabat el Carnaval.

2 Flares Twitter 1 Facebook 1 LinkedIn 0 Pin It Share 0 Email -- 2 Flares ×