Autor Cinema, teatre i televisió
17 febrer 2015 a 18:00

Crítica cinematogràfica: The Game

0 Flares 0 Flares ×

Joc: realitat o ficció

The Game

The Game

THRILLER. EE.UU. Dirigit per: David Fincher. Repartiment: Michael Douglas, Sean Penn, James Rebhorn, Spike Jonze. Duració: 128 min

The Game proposa una aventura que prova de posar en dubte el que és la realitat i la ficció. Un multimilionari, Nicholas Van Orton (Michael Douglas), ho té tot però el seu germà Conrad (Sean Penn) aconsegueix trobar una cosa de la qual encara no disposa: la incorporació a un club d’oci encarregat de personalitzar aventures i experiències pels seus clients.

El film, pertanyent a la primera etapa cinematogràfica de Fincher, es caracteritza per una estètica obscura visible també a altres films del director com La habitación del pánico o El club de la lucha. És clarament observable pel fet que la major part del film succeeix de nit o en espais tancats i sense llum, com és el cas en que Van Orton arriba a casa seva i veu que algú ha entrat i han deixat la casa plena de pintades. Durant el transcurs del joc, Van Orton, un multimilionari egocèntric, que es considera superior a la resta de la societat va canviant el seu comportament cap a bé. El protagonista és un clar exemple de la hipocresia i les falses aparences que predominen en el món capitalista actual.

A l’igual que Se7en o Zodiac, Fincher presenta uns personatges que, des de la seva posició privilegiada són capaços d’observar els errors de la societat apartats de l’escena però, degut a certes circumstàncies hi acaben, vulguin o no, immersos. Aquesta circumstància és la mateix que viu el personatge de Douglas, gràcies al gran capital que posseeix observa la vida quotidiana de la gent de classe mitja-baixa (com podria ser el seu germà) però degut al regal, inesperat, que rep del seu germà es veu immers en aquella vida de la qual abans no en formava part. El mateix li passa al personatge de Se7en, David Mills (Brad Pitt) i William Somerset són els policies responsables d’un cas sobre un assassí en sèrie, a causa de la investigació ambdós acaben endinsant-se en el terror i n’acaben sent partícips. Fincher representa la realitat al màxim d’acurada possible cuidant tots els detalls però sempre mantenint com a tema central el canvi de la societat, ja sigui cap a bé o no.

Cristina Nocete

@crisnocete

0 Flares Twitter 0 Facebook 0 LinkedIn 0 Pin It Share 0 Email -- 0 Flares ×